Manel Domènech, aficionat i historiador de la natació

“Era el moment de l'associacionisme al païs, vull dir, tothom estava associat, perquè és clar qué passa, les cases no disposaven ni de comoditats, aleshores les societats tenien una importància molt gran. Al club tu hi arribaves a través de.. o perquè tenies un familiar o perquè tenies un amic de l'escola o perquè...‘home perquè no vens amb nosaltres? vine que ens reunim allà’ Així anava. Però un cop a dins el club la cosa canviava, perquè automàticament el club se't convertia en la teva segona llar. Allà ho tenies tot, tenies els amics, tenies les amigues, ho tenies tot!”

“Quan nosaltres vam començar a nedar al Club, tenies tot un seguit de gent que eren molt idealistes que allà es lluitava verdaderament per a que la gent fés esport; buscàven a gent jove i els portàven allà perquè era una espècie d'escola, era una escola de vida de fer esport."

Sonia Montes, usuària del gimnàs i culturista

“En otros clubs cada uno va a su bola, y aquí no, aquí vienes "hola fulano, cómo estás?, hola mengano, tu madre cómo está? Y tu padre sigue trabajando?" hay un interés por la família de los demás. Es de barrio, barrio, barrio.”

Yo me imagino viniendo aquí por las mañanas a tomar el solete, a hacer alguna clase, y también imagino a mi hija viniendo a tomar clases y si conozco a mis nietos, que vengan también al club!”

Conxita García, usuària del gimnàs

Muchas personas que ya me conocen ya llevo 9 años y medio que vengo yo aquí, me dicen "como has cambiado! Porque estabas callada siempre". Hacía mis cosas, no hablaba con nadie y lo veían, y tal día a día te vas despejando de lo que tienes adentro verdad?  Tienes que, renovarte o morir, una de dos.”

Que és una cadena que tal com puja baixa, és una roda, naixem i tal com dia a dia ens anem fent vells.  Vivir! vivir, vivir vivir, vivir, vivir.”

Joan Sagarra, jubilat

“Això és el cementiri dels elefans.. és la nostra casa sobretot dels jubilats. Despullats, explicant acudits, dient bestieses, que crec que és lo millor de la vida no et fiques amb ningú i dius totes les animalades del món. Aquesta crec que és una de les qüestions nostres i sobretot al club al dematí perquè desprès canvia radicalment l'ambient. Els avis ens en anem perquè toca menjar la sopeta, i allavonses vé la gent que treballa, cap aquí.”

A ningú, home i dona, no l’hi agrada fer-se vell, a ningú l’hi agrada. És llei de vida, però a ningú, a mi que em diguin oh yo sóc feliç de que m’he fet vell.  Una merda! El que passa que intentes, tots, homes i dones, fer-te vell però mirar de conservar-te lo millor possible!”

“El club és una peça de carn meravellosa i bona i tendra, però que a demés té una salsa que la rodeja de totes els gustos, el picant, el suau, el soso, el salat i és tot aixó el que forma part d’aquesta essència del club: és invisible, si, però es mastega, es palpa.”

Marco Pascuita, usuàrio del gimnàs

És molt social.  Sempre hi ha algú que et sona, almenys de passada

encara que no hi hagis parlat mai abans. De vegades, hi ha un ambient de lligar, depèn qui hi hagi.  Molts nois gais hi vénen, i això està bé.  Fas miradetes i veus si hi ha interès o no.  Després ets a la dutxa i tornes a fer miradetes i això pot ser més intens…però, vaja, els nois som així.”

Maria Borrella (13), nedadora

“Un dia vaig llegir a l'ordinador que el millor nedador del món, s'ha acostumat a ser un peix, una part de la seva vida la passa a l'aigua entrenant; jo també em vull sentir com un peix, llavors intento fer tot lo possible per sentir-me com si estigués com un peix dintre de l'aigua, com si una part de la meva vida estigués relacionada amb l'aigua.”

Els meus objectius d'aquest any seria ser campiona d'Espanya i parlant a nivell internacional el meu gran somni seria ser olímpica.  Les olimpiades faren a al 2012 i ja tindrè els 17 anys i aquesta seria l’etat correcta per anar, m’agradaria anar amb aquesta etat.”

“La majoria de gent no arriban perque prefereixen anar a la discoteca , prefereixen passars’ho bé de nit o prefereixen veure.  Si jo tingues un novio que no li agrades lo que jo faig o no m’aceptés que anés a entrenar pues el deixaria perque m’ha de respestar lo que jo vulgui , que si no vol que jo faci natació, que entreni, pues que s’aguanti.”

Petar Trbojevic, jugador de Waterpolo

En principio es hobby pero después cuando empiezas escuela, colegio y no se qué tienes que dedicar muchísimas mas horas que dedicas con 8 años entonces es evidente que tienes que ya elegir”

“Es muchísimo más facil estar allí y jugar que mirar, no estamos acostumbrados esto es algo que tengo que preparame y que me espera cuando termine la carrera.  Cuando tienes 20 años piensas de unas cosas cuando tienes 30 de otras entonces ya, estoy pensando de família y de... cosas simples, quiero ser buen padre, buen marido, cosas simples en la vida.”

directora: ROSE KOWALSKI productora: MADELEINE SHEAHAN directora de foto: ANNA MOLINS muntadora: JUDITH MIRALLES
càmera: ANNA MOLINS, ORIOL BOSCH, BET ROURICH, ÒSCAR CHAMORRO so: AMANDA VILLAVIEJA, ELENA CODERCH, DAVID PACO
productor executiu: CARLES BRUGUERAS
disseny web